MICRO
MASCLISMES
El meu nòvio mai em vol ajudar a casa perquè diu que ell no ho sap fer tan bé com jo.
Què és?
La Sara és una ballarina excel·lent. Fa anys que va a classes de ballet, encara que ella sempre havia volgut fer arts marcials. Els seus pares, quan ella era petita, li van dir que les arts marcials eren massa perilloses i violentes per una nena. Encara, a dia d'avui, es pregunta què hauria estat de la seva vida si hagués fet el que desitjava.
Un micromasclisme, definit per Luis Bonino, que va encuyar el terme, és una actitud, acció o comportament de dominació per part d'una figura masculina. És una manera més de perpetuar el patriarcat i un signe del pensament masclista inherent a les societats capitalistes. Aquests comportaments busquen diferenciar les dones dels homes, i assenyalar-les com a dèbils i inferiors.
El micromasclisme està present a moltes situacions de la vida diària. És un enemic invisible, quasi imperceptible fins i tot per qui el sofreix, que pensa que és una situació normal.
Un noi m'ha parat pel carrer i no m'ha deixat en pau fins que li he donat el meu número de telèfon.
exemples de micromasclismes
Alguns nois ocupen més d'un seient quan s'asseuen al transport públic, fins i tot envaïnt el meu espai.
Avui ha arribat una companya nova al institut i el primer que han fet els nois és posar-li una nota.
TIPUS DE MICROMASCLISMES
Cohercitius o directes
L'home fa una acció directa per marcar una posició dominant sobre la dona. Sol donar-se a les parelles. Poden realitzar-se mitjançant la força moral o personal, psíquica o econòmica com el control dels diners. Per exemple, quan una mare li diu al seu fill que li pregunti al pare que és qui en sap més.
Utilitaris
Es donen en l'àmbit de les responsabilitats domèstiques i naturalitzen el rol de la dona com a cuidadora de la casa sota el pretext de que els homes no saben. Per exemple, quan un home li diu a la seva dona si li pot planxar les camises ja que se les ha de posar demà i amb l'excusa de que ell no sap planxar.
Encoberts
Ocorren quan l'home amaga la intenció de dominar la dona. Són els més difícils de percebre. L'home utilitza l'afecte i la credibilitat per disminuir el pensament i les accions d'aquesta. Parlem de manipulació emocional, desautorització i paternalisme. Per exemple quan l'home diu que no te temps de cuidar als fills per l'excés de feina.
De crisi
Quan la dona guanya poder i la situació de desigualtat s'esvaeix, l'home per por a la situació d'empoderament de la dona realitza accions per fer que ella es senti dèbil un altre cop. Solen ser accions com dir que ajudarà a la casa i no fer-ho, distanciar-se i amenaçar la dona, mesures d'hipercontrol i també intentar donar llàstima.